Aterra a terra; Anar a mar

Aquests dos títols enceten una col·lecció que sembla orientada a motivar la descoberta del nostre país i la nostra llengua d’una manera enjogassada. En cadascun hi ha una aventureta narrativa, un retallable, diferents jocs o activitats, i un pessic de divulgació geogràfica o naturalista.

Si bé de la part narrativa es fa constar qui n’és l’autor, l’estimable Màrius Serra, que s’hi diverteix presentant enginyosos divertiments de llengua (per exemple, en el primer títol o enllaçant les paraules «calçot» i «calçotets» dins un mateix paràgraf), als crèdits no hi consta qui s’ha encarregat dels continguts divulgatius o de les propostes de joc de l’altra part del llibre, i podria ser que el responsable en fos o bé el mateix Serra o bé l’equip editorial. El resultat és que hi ha un cert desequilibri entre una part i l’altra, o un enfocament molt lax de quines són les competències del destinatari infantil, encara que això en un llibre lúdic tant se val, perquè en principi cada lector pot optar per fer o llegir allò que li vingui més de gust.

Xènia Castells tenia el repte de dotar de vida i personalitat un cargol, un cuc, una rosa i un calçot, protagonistes alterns de cada aventura, i les seves il·lustracions són del tot correctes, bellugadisses, ben acolorides i resoltes dins aquest rar registre on calia anar des del naturalisme diguem-ne documental fins al disbarat o l’esbós.

Però tot plegat, en conjunt, queda a mig camí del fungible quadern d’activitats per a les vacances i de la narrativa d’humor, en un aiguabarreig d’escudella barrejada –amb regust de vuits i nous i cartes que no lliguen– que creiem poc reeixit de cara a assolir l’objectiu que consta a la contracoberta: «Descobreix Catalunya de la mà dels personatges més singulars que mai hauries imaginat.»