El cotxe banyera

L’editorial Flamboyant ha iniciat una col·lecció d’Erwin Moser (Viena, 1954-2017), un autor reconegut i premiat en el mercat editorial alemany, però que a casa nostra ha arribat de manera irregular. Excepte algun títol publicat per La Galera i La Magrana, la majoria de llibres s’han editat en castellà, de la mà de SM, Alfaguara i Gaviota, que té la sèrie de Manuel y Didí, amb alguns punts en comú amb la que avui presentem.

La nova col·lecció consta de vuit volums, cadascun amb vuit petites històries  explicades en sis imatges, una per pàgina. El protagonista és en Boris, un gat divertit i sapastre que sap fer del seu dia a dia una aventura constant.

Si ens fixem en el format, l’estructura i el contingut del llibre s’endevina de seguida la voluntat d’arribar a primers lectors autònoms, oferint textos breus i una il·lustració de línia clara que reforça bàsicament la narració textual. Aquesta correlació entre text i imatge ens podria fer creure que empobreix la proposta però no és així, perquè es compensa amb escreix amb la capacitat que té Moser de sorprendre’ns argumentalment. Qui és capaç d’anticipar quina una en farà en Boris? Quin objecte reciclat utilitzarà per ajudar a qui ho necessiti?

El plantejament inicial de cada episodi és força corrent: una banyera que s’espatlla, un dia d’acampada o una cigonya que ha de fer un niu. Però de seguida que el protagonista entra en acció la normalitat fa un gir inesperat i irreverent i, per exemple, la banyera foradada pot acabar convertida en un cotxe.

Podríem trobar similituds entre Moser i autors com Lobel o Janosch, però seria més aviat pels escenaris naturals on tenen lloc aquestes aventures i certa atmosfera pacífica. Pel que fa als personatges, a banda que aquí ens parla un narrador omniscient i no en coneixem en primera persona els neguits ni les il·lusions, cal dir que el gat Boris és més de fer que de pensar. Potser per això se’ns guanya per divertit i trapella, però sense resultar entranyable com en Gripau i en Gripere o el Petit Os.