El mar de la Tranquil·litat.

Sampere aconsegueix amb la seva primera novel·la acomplir dos requisits clau per a la crítica. Originalitat, és a dir, una nova forma per explicar la història coneguda de personatges a la recerca del seu autor. I coherència i versemblança interna, just el que cal per fer creïble una història un punt surrealista com aquesta.
Un narrador troba dos personatges que no saben qui són. De seguida, però, troben pistes sobre la seva identitat i passen a narrar la pròpia història. El lector comença aleshores un viatge al seu costat descabdellant la trama, intentant entendre en quines coordenades espai-temporals es mouen i amb la missió de trobar un tal Santi Volart, escriptor precoç que sembla ser la clau de tot plegat.
Un llibre intrigant, diferent en la forma, rodó en la seva concepció i amb un final sorprenent, que ens retorna a la crua realitat i que permet diverses lectures.