Salvat-Papasseit i els nens de la meva escala

La «Biblioteca Jordi Folck de dramatúrgies» publica una segona biografia ficcionalitzada a Hola Creador (Creativitat Cultura Ocasió). En aquesta ocasió, es tracta de la vida de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924), dramatitzada per un personatge singular: una portera d’una casa somniada de la Barcelona industrial que s’anomena Remedios. I diem «dramatitzada» perquè aquesta obra de teatre bàsicament està composta dels llargs monòlegs de la Remedios, que canta i explica els contes i postals que el poeta envia des d’un sanatori. Només en comptades ocasions apareixen la veu en off del poeta i la d’un dels seus amics més propers: Tomàs Garcés.

És així com coneixem les penúries de tota mena que va viure Salvat: des de la mort dels seus éssers estimats fins a la tuberculosi que li va prendre la vida. Tot passa per les mans d’una portera que ho sap tot i ho explica sense cap mena d’embut. Fins que al final de l’obra, coincidint amb el traspàs del poeta, la Remedios es casa amb un senyor de la burgesia de Barcelona. Enrere quedarà la seva porteria i només tindrà ulls per a una ràdio que la posarà al dia de tota l’actualitat que succeeix al seu voltant.

Una peça teatral amb tres partitures de textos musicats i que està construïda a base de monòlegs extensos, que permeten al lector conèixer la vida de Salvat a través d’una minyona que treballava en una escala singular: més enllà de ser un simple espai, l’escala s’erigeix també en un personatge que contempla com passa la vida del gran poeta barceloní, un mèrit escènic que cal atribuir a la dramatúrgia de Jordi Folck.

Teatre