Un clot és per cavar-hi. Primer llibre de definicions

Entre els anys 50 i 60, Ruth Krauss i Maurice Sendak van esdevenir un tàndem creatiu que va innovar i sacsejar el gènere de l’àlbum il·lustrat. D’aquesta parella d’autors americans coneixíem Ossets,  recuperada recentment per Kalandraka (2015). A partir d’ara tenim també Un clot és per cavar-hi, llibre escrit i il·lustrat originàriament l’any 1952.

Si fem cas al subtítol de l’obra, hem de creure que ens trobem davant d’un primer llibre de definicions. Però el lector endevinarà a la primera pàgina, o fins i tot a les guardes, que allò que té a les mans és més a prop d’un divertiment que no pas d’un diccionari.

Krauss ha recollit un seguit de frases breus que intenten explicar el món que ens envolta però seguint la lògica infantil, amb una mirada entre ingènua i franca. «Un mestre és per treure’t espines del dit», «Els plats són per rentar-los», «Els graons són per seure-hi»… No s’hi endevina cap ordre, més enllà de fer referència a objectes, jocs, situacions, activitats quotidianes del món dels infants.

Sendak il·lustra cada una de les definicions amb la frescor, l’enginy i el bon humor que demana l’ocasió. Es tracta d’un seguit d’escenes que bé podrien ser robades d’un pati d’una escola o d’un parc, on els infants juguen feliços, salten i ballen, es petonegen i s’abracen de forma natural i espontània.

Aquesta és la grandesa de la proposta: només cal observar els infants!

Sendak, que reconeixia certa influència en l’obra de William Busch (pare de Max i Moritz), explica la seva voluntat de crear unes figures dinàmiques, pròpies dels dibuixos animats, que facin l’efecte d’un flipbook. I de fet ho aconsegueix: els personatges d’Un clot és per cavar-hi surten de les pàgines i ens encomanen les ganes de tornar a ser feliços i innocents com un infant.