Un tresor sota el mar

Un tresor sota el mar és el sisè títol de la col·lecció «Les Aventures de la Violeta», una sèrie de llibres d’aventures de capítols breus pensats per a lectors i lectores a partir de vuit anys, on l’acció troba un bon equilibri entre la contemplació i les facultats descriptives del text. La companya Marta Martí ja en va escriure una crítica quan se’n traduïren les dues primeres entregues, valorant amb molt d’encert les seves bondats.

En aquesta ocasió ens situem en la nostàlgia incipient del final de l’estiu, en què la Violeta ha de marxar d’Alaire, el poble on tantes experiències ha viscut, per tornar a escola. Abans, però, viurà una darrera aventura amb la seva amiga Martina. Totes dues desobeiran les advertències maternes i es capbussaran al mar a la recerca dels tresors que s’hi amaguen, fins a veure’s arrossegades pel corrent i naufragar en una cala allunyada on, per sort, un vell pescador les albirarà i les durà de nou a la platja, prometent-los que guardarà el secret del seu periple. En acabat, trobem el mapa del poble i algunes de les pàgines del quadern de camp de la protagonista on, de retruc, se’ns exposen algunes pinzellades informatives sobre l’anemone, l’estrella de mar i el cranc.

El to del text i la fórmula pictòrica segueixen la línia de les publicacions anteriors, esquitxant una història senzilla i planera de riquesa lèxica i visual malgrat no ser el treball més reeixit ni de Pepe Maestro ni de Mercè López.

Si bé els fets produeixen certa sensació d’inversemblança i els personatges queden desdibuixats, l’argument destaca perquè es retroba amb l’assumpció del risc, tan característic de les novel·les d’aventures de colla, com Els cinc o Els set secrets d’Enid Blyton, i tan capat en molts dels llibres que s’adrecen als infants en l’actualitat.  Malgrat que la desobediència comporta unes conseqüències i que la por i la frustració hi estan ben presents, la intel·ligència i les habilitats de les protagonistes aconsegueixen anteposar-s’hi,  i el desenllaç de la història no cau en la moralina ni la recriminació.

Davant l’angoixa d’alguns adults sobre la possibilitat que els infants imitin els seus herois i heroïnes literaris al peu de la lletra, aquest relat sense pretensions allibera la literatura del didactisme claustrofòbic i la retorna a un espai de joc fresc i airejat, on els lectors poden entrar en relació amb la sensació de ser capaços i coratjosos a través de la identificació, la imaginació i de la ficció.

NarrativaAventures i viatges