Números

En la taula rodona Història i perspectiva del llibre infantil i juvenil
a Catalunya, celebrada a Barcelona en el marc de la Setmana Internacional del
Llibre Infantil, el mes de gener de 2007, Teresa Duran comentava que si bé s’havia
historiat la literatura infantil catalana, en quedaven molts fils i elements
per investigar. Especialment, es trobava a faltar una anàlisi profunda
de l’entorn i la situació social que actua de base en una literatura
que ha transitat per uns viaranys farcits de dificultats, entre les quals la
prohibició de la llengua catalana durant diversos períodes de
dictadura.

Ara que es pot dir que
aquesta, malgrat les vicissituds, és una literatura
infantil i juvenil més o menys normalitzada; ara que algunes de les
editorials amb més història i pes del país queden englobades
sota un únic
segell i el futur del seu ric catàleg és incert; ara que hi ha
alguns autors que elaboren trilogies de narrativa fantàstica en català,
utilitzant com a material literari la nostra tradició; ara que apareixen
petites editorials amb propostes interessants i suggeridores; ara que, per
fi, s’aprova una llei de la memòria històrica a l’Estat;
ara que hi ha més estudiosos, investigadors i professionals de la literatura
infantil i juvenil que mai hi havia hagut; ARA, caldria que tots els factors
professionals que conflueixen en ella esmercessin esforços per gratar
una mica més en la memòria i la història de la nostra
LIJ, per descobrir a ulls de tots, i divulgar-los, els nostres fonaments i
els nostres
referents principals.

Conèixer i llegir millor la història de la literatura infantil
i juvenil en català pot enfortir la nostra autoestima, sovint tan feble,
i portar-nos lluny, una mica més lluny, com així afirmava el
lema de la Setmana Internacional del Llibre Infantil: Llegir ens porta lluny.