Números

A l’inici de la dècada dels seixanta, escriptors com Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas o Josep Vallverdú, i il·lustradores com Maria Rius, Pilarín Bayés o Fina Rifà van posar-se a gestar contes, àlbums il·lustrats i altres, sota l’empara de segells com Cavall Fort, La Galera o Teide. L’eclosió del moment responia a la necessitat imperiosa d’oferir llibres en català als infants i joves de l’època. Una oferta imprescindible, si es volia que la cultura i la llengua catalanes recuperessin el dret d’existència que els era propi.
Amb els anys, els creadors de textos i il·lustracions per a infants i joves van procrear, i a les nostres mans van aparèixer una munió de segells editorials nous que, com els minairons, s’han estès i han permès normalitzar l’edició del llibre per a infants i joves en la nostra llengua.
A partir d’aquell moment, ja fa més de quaranta anys (i en aquest número ho celebra el nostre Rovelló), la cadena d’edició de llibres per a infants i joves es va anar professionalitzant, especialment pel que fa a les baules de les editorials i biblioteques, i en menys mesura en els mediadors, especialment pel que fa al ram dels educadors. Però a l’inici de la cadena, on s’agrupen els creadors de l’art d’escriure i il·lustrar, hi havia algunes peces que semblaven rovellades. No ha estat fins fa poc temps que s’ha començat a ser conscient que un escriptor no neix, es fa; i que un il·lustrador no és una persona tocada per la vareta de la creació i la imaginació, que també, però millor si aprèn l’ofici.
És ara quan una de les principals escoles d’escriptura en llengua catalana celebra els deu anys d’existència, quan podem començar a dir en veu alta i clara: volíem ser i som una cultura normalitzada!, malgrat que alguns s’entestin a fer creure que el català està destinat a morir. Però la vera veritat és que les escoles d’escriptors que utilitzen la nostra llengua i d’il·lustradors són plenes a vessar de persones enderiades a aprendre i a intercanviar experiències.
I és que si hi ha alguna cosa que sempre serà necessària, malgrat la imminent aparició del llibre electrònic, són els creadors: la primera baula de la cadena. I aquests com més ben greixats estiguin, més i millor encaixaran en un món que s’albira cada vegada més global. Encara que només puguin utilitzar un pinzell de pèl de marta o un teclat QWERTY com a floret i escut!