Números

Llegim a la premsa que Veneçuela està endegant una revolució cultural amb un intens pla de lectura i una tria de cent llibres obligatoris, entre els quals figuren els discursos del president. Possiblement, Veneçuela no pretén convertir el poble en un grup de gent «culta, lliure, rica, desvetllada i feliç», sinó únicament implantar i propagar les idees del poder.
Per sort i de moment, a l’altra banda de l’Atlàntic, hi bufen uns altres aires. Tot i això, és necessari seguir omplint d’observacions el Llibre de Reclamacions del poder d’aquí. Un dels llasts importants de la nostra literatura infantil és l’endogàmia, el fet de tenir gairebé la impossibilitat de traspassar les seves fronteres idiomàtiques. Per molta qualitat que tingui una obra, en la major part dels casos ni tan sols es traduïda al castellà. I en el país on pertanyem, per no dir en l’espai exterior, des-coneixen la major part de la bona literatura que s’escriu aquí.
Cal reclamar que l’incipient esforç que es fa per promocionar la literatura catalana a fora —i posem com a exemple la darrera fira de Frankfurt, on Catalunya era convidada d’honor— no exclogui de manera continuada i insistent la literatura infantil, no s’oblidi d’aquesta literatura de base, necessària per crear futurs lectors.
Per ser coneguts i reconeguts a casa, en un món globalitzat, cal creure en els autors d’aquí, buscar els camins necessaris per a un coneixement i reconeixement també internacional. Si no, és ben complicat, per no dir impossible, competir i estar a l’alçada de tot allò que arriba de fora i que els mitjans de comunicació de massa, amb el seu tradicional rebombori, s’entesten a convertir en els models a seguir.