Números

Sembla que el 2010 serà l’any de l’arribada de bo de debò del llibre electrònic, conegut popularment com a e-book. Aquest nou suport suposarà canvis importants en el món del llibre. Canvis que fins ara el món de l’edició havíem esquivat i miràvem amb cert temor, però també amb despit, tot allò que passava en altres mercats com el de la música, la fotografia, el cinema i altres formes d’art.

Però tard o d’hora havia d’arribar. I de les cartes de la baralla que cal jugar ara per ara encara en resten una bona part damunt de la taula.

L’arribada de les noves tecnologies ha obert un viu i extens debat a l’entorn de com i a qui afectarà. Multitud de qüestions com són: Com afrontaran les llibreries la venda de llibres electrònics? Com gestionaran les editorials els fons en format electrònic? S’evitarà la còpia pirata que tant ha afectat d’altres? Quin format és i serà el que acabarà copant el llibre electrònic? Com han d’enfocar els escriptors i els il·lustradors el seu art a partir d’ara per continuar difonent la seva obra i no patir pels seus drets? Quin paper ha de jugar la biblioteca en aquests canvis? I un llarg etcètera. Preguntes que sempre tenen més d’una resposta.

És clar que Faristol havia de dir-hi la seva, que no podia restar al marge del debat. I davant del fet inevitable només podem fer que, per una banda, observar com les noves tecnologies han anat intervenint cada vegada més en el procés d’edició i difusió de la lectura: gairebé tots els il·lustradors i escriptors utilitzen l’ordinador; la recerca per internet s’ha convertit en un bon aliat per al llibreter, així com per als bibliotecaris, investigadors i altres lectors; les biblioteques han incorporat servei de wifi i internet; els serveis de premsa de les editorials utilitzen profusament la xarxa; i fins i tot aquesta revista la podeu trobar enterament a la web del ClijCAT. És a dir, el canvi és important però el món de l’edició en general no s’hi ha posat d’esquena. I ara tampoc ho pot fer.

Des de Faristol creiem que l’aparició de l’e-book s’ha d’observar com una oportunitat, i no la podem deixar passar. I és que si no som nosaltres, la gent del gremi, els qui portem les regnes, de ben segur que hi haurà d’altres que ens marcaran el camí a seguir. I després, massa tard, ens en lamentarem.

S’obren noves i interessants formes d’edició que cada gremi ha de vetllar, de forma individual i col·lectiva, per aprofitar-les al màxim. Així, doncs, no ens girem d’esquena i traspassem les portes que se’ns obren.