Números

Des de l’inici de la crisi les dades són clares: les vendes de llibres han baixat el 40%. Sortosament, en el món del llibre infantil i juvenil la sagnia no ha estat tan gran, i per a molts editors ha funcionat com l’or: un valor refugi. I comparat amb altres segments aquest darrer any sembla que les vendes han disminuït «només» el 4%, i alguns segells editorials han conservat i fins i tot augmentat la facturació. Sigui quin sigui el motiu, l’editor Josep Llussà, de Baula, reclamava, en el marc del V Congrés de Literatura Infantil i Juvenil Catalana, celebrat en el Born Centre Cultural de Barcelona, que «la gent compri llibres en català». Una proclama que des d’aquestes pàgines compartim i a la qual afegiríem, a més, «i que també els llegeixin».
I és que un congrés serveix per a això: per reivindicar, per trobar-nos i xerrar, intercanviar experiències i moltes altres activitats que es desenvolupen en les diverses ponències i taules rodones i a peu dret pels passadissos. Activitats, totes elles, que a fi de comptes ens són útils per identificar-nos els uns amb els altres, és a dir, per generar identitat a la nostra «petita» literatura.
Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb el «comissariat» de la Marta Luna, en el Congrés ens hi vam trobar escriptors i escriptores de ploma fina, il·lustradors i il·lustradores de tots els estils i mides, i fins i tot lectors, passant per mestres i professors, bibliotecàries, i algun bibliotecari, llibreteres, lletraferits i editors. Un pessebre de gent d’arreu dels Països Catalans.
L’esdeveniment, ni fet a mida, inaugurava un recuperat mercat del Born col·locant el Congrés en el marc dels actes de commemoració del tricentenari dels fets esdevinguts a Barcelona el 1714. El simposi, des d’un inici, tingué l’encert d’homenatjar Oriol Vergés, representant d’una generació d’escriptors catalans de novel·la juvenil històrica, un acte que també volia deixar constància de la feina feta per altres contemporanis com Josep Vallverdú o Maria Novell, com Vergés mateix s’encarregà de recordar en la conferència inaugural.
Arribar a la cinquena edició, des d’aquell llunyà primer Congrés del 1997 a la Seu d’Urgell, és un llarg camí recorregut que ens ve a dir que la nostra literatura infantil i juvenil comença a estar normalitzada, ens hi sentim còmodes, com si fos de casa.
En l’intercanvi d’opinions, conferències i facècies es deixaren idees al vol per a qui vulgui aplegar-les: poemes de Joana Raspall que donarien per un fum d’àlbums il·lustrats, períodes històrics encara no explorats pels escriptors i escriptores o la inclusió a les escoles dels nostres herois i heroïnes catalans per completar el retaule de la nostra identitat com a país, tot i haver de trencar amb allò del políticament correcte.
Diuen que la identitat no es construeix només a partir d’allò que un mateix projecta, sinó que també hi és necessària la mirada de l’altre, d’allò que en percep i interpreta. És així com analitzant la nostra LIJ construïm identitat i, parafrasejant Dolors Garcia Cornellà al Congrés, intentem conèixer la nostra història i donar-la a conèixer per no restar condemnats a repetir-la.