Números

El 1915, la Mancomunitat de Catalunya endegava un ambiciós projecte cultural i bibliotecari per tal de, uns anys més tard, començar a construir biblioteques a diversos llocs d’un país on la meitat de la població era analfabeta. Tal com recorda Carme Fenoll –cap de servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya– en una entrevista a Nació Digital, el lema era «cap Ajuntament sense escola, biblioteca, telèfon i carretera». A partir d’aquell moment, el sistema bibliotecari va anar avançant i es va anar estenent per esdevenir modèlic, malgrat els anys foscos del franquisme, tot creant vida al voltant dels llibres i de la lectura, tot oferint un accés a la cultura per a totes les persones del territori i tot potenciant un punt de trobada i de diàleg entre els elements i les persones. Si el món del llibre i de la cultura és concebut com a clau des de molts àmbits, no pas prou com així voldríem, en gran part és gràcies a les biblioteques i a tot el que han generat i generen al seu voltant.

Tot i els moderns sistemes estadístics, mesurar la rendibilitat d’una biblioteca és tasca complicada: assistents, activitats, préstecs… i encara ho és més quantificar el nivell cultural d’un país o la capacitat d’inventiva d’un autor, o el nivell lector de les persones, car potser hauríem de comptabilitzar els milers de paraules que han arribat a adquirir gràcies la lectura, el nombre d’expressions o el nombre de punts de vista que un lector té a mà per fer servir a cada moment. El que és clar, però, és que en la infantesa de tots ells –país, autors i lectors– hi ha els fonaments valents de les biblioteques.

En aquest número de Faristol, la visibilitat de les biblioteques és gairebé inexistent, com passa sovint en el fer i desfer diari d’un país, però aquestes hi són en els fonaments, accessibles en el dia a dia de cadascun dels integrants del país i potenciant tots aquells diàlegs que es generen al voltant del llibre i de la lectura. I és en aquests DIÀLEGS on es focalitza l’atenció del número 82 de Faristol. Cent anys de biblioteques han bastit la base perquè neixin, creixin i es desenvolupin molts tipus de diàlegs, molts punts de trobada al voltant de la literatura i del coneixement, sigui quin sigui el suport, i sigui en les èpoques de la desinformació o en l’era de la informació.