Números

Diuen, alguns savis del país, que la lectura és un bé escàs del qual cal tenir cura com d’aquell plançó de roser que entrem cada tardor a la galeria de casa. Allí romandrà resguardat de les fredorades a l’espera d’una primavera que el veurà créixer esponerós, ple de fulles i flors que ens delectaran l’ànima amb l’olor de mil perfums (àpala!). Però a voltes hom té la impressió que el brot pateix d’arítmia o, el que és el mateix, que se li aplica el mètode d’accelerades de cavall i frenades de burro. I d’exemple, un botó, com el traspassat Any del Llibre i la Lectura, que ha omplert la capital catalana d’actes i actors que tenien el llibre com a comú denominador. Però quan l’any és finit, s’han canviat els col·leccionables de clàssics de la literatura per discs de Mozart, deixant un rastre de desolació on, sortosament, encara sobreviuen brins d’herba com la festa Món llibre.
I és que, com pot ser que de tants governs i governants que miren i remiren pertot arreu, no n’hi hagi cap que s’adoni que l’autèntica I+D rau en la simbiosi entre lectura i els més petits de la classe? I que aquesta cal regar-la durant molts anys?
Sembla que a poc a poc tots plegats comencem a posar seny i floreixen un reguitzell d’iniciatives. Sempre de caràcter divers, aquestes s’afegeixen en paral·lel a les que fa gairebé vint-i-cinc anys es van iniciar al Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. Però si per matar el drac de la incultura ho fem amb agulles de cosir punxant per tots els costats de la bèstia, sembla que més que fer-li ferides per les quals s’escoli la sang, es tingui la sensació de fer-li l’acupuntura.
I és aleshores quan reivindiquem aquell fragment d’un dels càntics més recitats cada quinze dies per cent mil veus al Camp Nou: «…tots units fem força, tant se val d’on venim». Perquè amb un sol i poderós Sant Jordi, que cavalqui al llom dels llibres infantils, n’hi haurà prou per salvar la princesa i regalar-li una rosa d’aquell roser de la galeria que a la fi haurà florit bressolat per tots plegats. Els uns alimentant-lo amb poemes, d’altres amb tinta vermella i els de més encí protegint-lo del sol i la pluja amb un llibre obert. I què en farem, del drac? Doncs com que serà una espècie en perill d’extinció li construirem un corralet per fer-nos-en amics a l’espera del dia del seu traspàs. Un dia que, de ben segur, serà assolellat. Visca Sant Jordi!