Crisis? What crisis?*

*Amb el permís de Supertramp.

Algú ha pretès vendre’ns la idea que les crisis són bones de totes totes, que és el moment de reinventar-nos, de tornar-se emprenedor i atrevir-se a desafiar les tempestes. Que abans et dedicaves a il·lustrar? Doncs ara t’has de convertir en inversor immobiliari, perquè això és el que es porta. Però, i si nosaltres no volem reinventar-nos?

Per què reinventar la nostra passió per la literatura?

Per què fer tabula rasa i oblidar tot allò que hem heretat per començar de
zero en un món desconegut?

Potser sí que les crisis serveixen per reflexionar, per millorar, per optimitzar esforços, però no per reinventar-nos. I la gent de Faristol, que som molts i amb moltes ganes de tirar endavant, fidels a aquesta idea ens vam arremangar i vam estar reflexionant, dissenyant, aportant noves idees i, en definitiva, fent propostes de renovació de la revista. És per això que el material que teniu a les mans és ni més ni menys que el resultat de llargues hores de feina de tots els membres que formem part d’aquesta família. Tot plegat per acabar sent una posada a punt més d’acord amb els temps que ens ha tocat viure.

Un dels primers canvis que de ben segur apreciareu és la desaparició de la gran majoria de crítiques, un apartat que fins ara ocupava gairebé la segona meitat de cada número. Però no hem volgut que aquesta feina feta durant tants anys, amb professionalitat, sistematicitat i formació per part de l’equip de crítics, caigués en sac foradat, ans al contrari: a partir d’ara, les crítiques de les novetats que arriben a la seu del ClijCAT s’aniran publicant cada setmana a l’espai web i les xarxes socials. Creiem que amb aquesta fórmula prenen una nova dimensió: permeten una major immediatesa, una major difusió i el dret de rèplica per part dels autors, editors o lectors, en el cas que el vulguin expressar.

Però aleshores potser us preguntareu: què és això que tenim a les mans?

Doncs el nou contingut de la revista, que ha pres un altre caire! Volem, i així ho posem en pràctica en aquest número, que el nou Faristol es converteixi en un espai de reflexió i aprofundiment de temes diversos que envolten la nostra literatura. I, per començar, res millor que afrontar un monogràfic sobre la figura del mediador, un puzle del qual tots formem part i que en aquest número ocupa el primer tema central de la temporada.

A partir d’ara, i dues vegades l’any, Faristol vol ser un document de referència que permeti tractar els nostres temes des de prismes molt diferents, sempre tenint cura d’acollir opinions diverses que ajudin a l’enriquiment de tota la cadena que conforma el món de la literatura, des dels creadors fins als lectors.

Creiem que aquesta reforma de Faristol posa al dia una necessitat que la crisi ha ascendit a la categoria d’urgència. Així, doncs, benaventurada crisi, perquè, com deia el professor Tornassol, tot va bé si acaba bé.